Cursa de muntanya de la Vall del Congost

Per primera vegada la ja veterana cursa de la Vall del Congost oferia dos circuits diferents: marató i mitja marató. En un matí fresc a primera hora però assolellat, s'ha disputat aquesta cursa amb èxit total d'organització, participació i nivell competitiu.

Gairebé 300 corredors i corredores van participar en la mitja marató, i gairebé 150 ho van fer en la marató. La sortida i l'arribada era a Aiguafreda. Tothom coincidia en la bellesa del recorregut, principalment per estrets corriols, i també en la duresa de la prova, ja que la mitja acumulava un desnivell positiu de més de 1.300 m. i la marató 2.700 m. El terreny no era massa tècnic, però sí trencacames, ja que les pujades i les baixades es succeien. L'organització va fer un important treball de recuperació i neteja de camins.

En l'apartat competitiu destacar la victòria en la marató de Xavier Espiña, amb 4:20:19 en l'apartat masculí, en una disputadíssima arribada amb el segon classificat, Manel Amor, amb una mínima diferència d'un segon. En l'apartat femení va guanyar Montserrat Sisteré, amb 6:02:28. En la mitja marató el guanyador indiscutible va ser Agustí Roc, amb 1:53:47 i gairebé 5 minuts de diferència amb al segon classificat. La mitja marató femenina la va guanyar Rosa M. Mas, amb 2:29:59.

Cal destacar el gran esforç de l'organització que ha aconseguit una gran cursa, amb un excel·lent marcatge, uns controls nombrosos i ben assortits, i molts col·laboradors fent que tot rutllés de primera. L'èxit de participació i la satisfacció d'aquests la consoliden com una de les proves més interessants del calendari de curses de muntanya de Catalunya.

Classificacions i més informació

• Classificació de la Mitja Marató
• Classificació de la Marató
• Web de la cursa
• Fil del fòrum de Corredors.cat

Crònica personal

Després de molts mesos sense participar en cap cursa decidim fer la cursa de la Vall del Congost, ja que ens n'havien parlat molt bé i encara no havíem tingut oportunitat de fer-la. A més, fa uns mesos ja havíem participat en l'entrenament organitzat a través del fòrum d'atletisme popular Corredors.cat, i ens va agradar molt el recorregut i la zona. Així doncs amb la Sílvia decidim participar en aquesta cursa. El primer dubte que vaig tenir era si fer la mitja marató o la marató. El cor em deia que fes la marató sencera, i el cap em recordava que feia temps que no corria distàncies llargues, que a aquestes alçades de temporada encara no havia rodat prou,... Normalment faig més cas al cor, però en aquesta ocasió vaig ser prudent, i vaig fer la mitja.

Dormim ja a Aiguafreda, ens llevem d'hora i fem un cafè en un dels bars que hi havia obert ben de matí. Fa fresca, uns 0 graus. Molts cotxes tenen els vidres glaçats. Fa fresca per anar en pantalons curts, però sembla que el dia serà assolellat. Anem al punt de la sortida per animar els corredors i corredores de la marató, que surten mitja hora abans, a dos quarts de vuit. Animem als coneguts i fem algunes fotos.

Sóc fredolic, i tinc les mans glaçades. Escalfem ben poc i ens situem sota l'arc de sortida. Sona el fuet i comença la cursa, primer per tram urbà, sempre en pujada, i de seguida ens enfilem per un corriol estret. Es formen les primeres cues, ja que som prop de 300, però també penso que és una forma de regular el ritme, de no començar massa de pressa. Intento no posar-me nerviós amb la cua, i vaig pujant sense forçar gens. Els trams més amples del camí i en els trossos de pista avanço alguns corredors.

Fem una primera pujada amb pendent considerable, però res comparat amb el que vindrà. Un tram curt de baixada i comença la gran pujada de la mitja, uns 5 kms. amb un desnivell de més de 600 metres, amb pendent sostingut. En aquest punt portem ja més de 1.000 metres de desnivell positiu. A partir del collet del Mas comencem a baixar, passem pel costat de la bonica església de Sant Cebrià de la Mora i seguim baixant com fuets. Les baixades en aquesta cursa són molt ràpides. Els camins, tot i ser estrets i pedregosos no són molt tècnics, i fins i tot els que som mals baixadors podem posar bon ritme.

Al km. 15 tenim una altra pujada, però la recordava més dura del dia de l'entrenament. En començar atrapo alguns amics que feien la marató, el Pau i el Xavi Miquel, dos "guixuts" (com ells mateixos s'autoanomenen) amb molta empenta, bons corredors, trempats i divertits. Després de l'última pujada, amb un desnivell d'uns 350 metres de desnivell més, ja només queda baixar, algun tram ràpid de pista combinat amb trossos de corriol divertidíssim, però cal anar amb compte de no estampar-se, ja que el camí no és gens fàcil. En un punt ens comenten que un corredor ha tingut un accident en una de les cruïlles. Més tard ens assebentem que era el Pedro, un conegut també de l'entrenament. Afortunadament sabem que ja està bé, tot i que li han hagut de donar diversos punts després d'una aparatosa caiguda.

L'últim tram és una ràpida pista fins entrar al poble d'Aiguafreda, prèvia una petita visita als pous de glaç de l'Avencó, amb una curta però empipadora escala i pujadeta, quan ja et penses que estàs arribant. Arribo a la línia de meta quan falten segons per les 2 hores i 30 minuts. Estic molt satisfet, ja que tot i no ser una gran marca, he tingut bones sensacions. Feia temps que no corria cap cursa, i m'he trobat força bé, fins i tot en la baixada, el meu punt més feble. I el més important, m'ho he passat de conya!

Com que he acabat força sencer m'he penedit de no haver fet cas al cor i al consell de molts coneguts i amics i no haver provat la marató. Potser si ho hagués fet m'estaria lamentant del contrari, però crec si fos a fer ara, segurament ho provaria, més encara després de parlar amb molts dels corredors que la van fer, que estaven encantats tot i comentar-ne la duresa. Ho deixarem per una altra ocasió. Potser l'any que ve...

Espero la Sílvia, que arriba amb poc més de 3 hores. Ha fet un bon temps, i està ben contenta. Després de dutxa-nos, esmorzar, comentar la jugada amb altres corredors i corredores i veure l'arribada dels primers maratonians (Impressionant: 4:20!!!) decidim anar a animar la resta de maratonians i maratonianes. Ens dirigim fins al km. 39, i caminem una estona seguint-los. Els primers 40 o 50 ja han passat, però seguim una estona el recorregut en sentit contrari per animar els que anem trobant. Impressionant l'esforç esmerçat i l'ànim de superació de tots ells. Gairebé ja tornant a Aiguafreda veiem fer els últims metres al Pau, que tot i que patia per entrar dins del temps de tall, aconsegueix acabar la marató amb un bon marge, i sense perdre el somriure. Felicitats valentes i valents!

No vull deixar-me de felicitar els culpables de tot plegat: en primer lloc l'ànima de la cursa: el Toni "Abuelo", però també el Jordi "Buff!", el Josep "Massa" i el munt de persones que no tinc el plaer de conèixer que van contribuir a organitzar aquesta gran festa.

Imatges de la cursa de la Vall del Congost 2009

Fotos de la sortida de la marató, arribada dels primers maratonians i alguns corredors i corredores al km. 39.