Feixanc Ample

  • Santuari de Boscal i el Cadí al fons

  • Canaleta i canal de l'Orri

  • Canal de l'Orri i roca del Gónec

  • Comencem la ruta pel Feixanc Ample

  • Tram del Feixanc sobre la canal del Gónec

  • Avançant sota les parets del Cadí

  • Circ superior del Gónec

  • Buscant el pas a la canal del Migdia

  • Canal del Migdia

  • Mirant el Feixant Ample enrere

  • Últim tram: canal del Toll i Puig de les Gralleres

  • Descens vertiginós per la Canal Baridana

  • Ens acomiadem del Cadí a Ansovell

Recorrem una llarga feixa a mitja alçada que s'estén al sector més occidental del Cadí, en un terreny d'isards aspre i de mala petja. Sortim d'Ansovell i després del santuari del Boscal pugem fort per la canal de l'Orri. Sota l'últim mur abans de la carena trobem la gran feixa i comencem a recórrer-la cap a l'est. De lluny el pas sembla impossible, ja que és molt dret entre les grans parets. Però entre tarteres i terreny inestable anem avançant en un ambient espectacular enmig de les grans parets del Cadí. Sortim a la carena poc abans de la Canal Baridana, per on baixarem en fortíssim pendent relliscós fins a la base de la serra. Tornem planejant per bons camins fins a Cava, i amb una última pujada de nou a Ansovell. Ruta llarga, dura i de mal passar, però espectacular.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Ansovell , Cava (Alt Urgell)
  • Distància: 21,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.800 metres
  • Temps: 11:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Ruta dura i complicada Terreny aeri, inestable i sense camí
  • Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Ansovell 00:00 0:00 0,0
Mare de Déu del Boscal 00:25 00:25 1,4
Inici Canal de l'Orri 01:05 01:30 4,0
Inici Feixanc Ample 01:55 03:25 5,4
Roca Grossa 02:05 05:30 8,0
Carena Cadí 01:10 06:40 9,4
Puig de les Gralleres (2.617 m.) 00:20 07:00 10,1
Coll de la Canal Baridana 00:15 07:15 10,6
Pausa 00:20 07:35
Collada de Jussana 01:15 08:50 13,0
Coll de l'Oruga 00:45 09:35 15,3
Cava 00:45 10:20 17,7
Ansovell 01:10 11:30 21,0

Crònica

La ruta d'avui és peculiar, diferent, sorprenent, salvatge, feréstega i sobretot espectacular. També és dura, molt dura, principalment per la dificultat del terreny i també pel fort desnivell. No és una ruta per a tothom. Cal estar avesat a moure's per terrenys feréstecs, inestables i també aeris. Pràcticament ens mourem sempre sense camí, a gran alçada i en un terreny de mala petja, relliscós, amb tarteres incòmodes i gairebé sempre flanquejant en un considerable pendent. De lluny sembla que el pas sigui impossible, i tot i que no hi ha camí es pot passar amb compte. Compartirem el terreny dels isards a les entranyes del Cadí.

El Feixanc Ample és una gran feixa de terreny situada entre l'última paret sota la carena del Cadí i les cingleres, parets, canals i esperons que solquen el vessant nord. És una gran terrassa molt inclinada però que, amb compte, permet un trànsit precari i incòmode. Bona part del terreny és pedregós, amb trams de tartera inestable, i altres amb herba i petites pedretes que permeten el pas. Sempre ens mourem de flanc, i recorrerem més de 4 quilòmetres per aquesta feixa situada per sobre dels 2.400 metres. El terreny és aeri sense arribar a ser exposat. Per sota els nostres peus tenim les canals i les parets de la base del Cadí, però no tens la sensació de buit. Cal progressar amb compte, especialment en algun punt en què el pas s'estreny. Cal evitar aquest itinerari amb neu o gel. També després de pluges, i evidentment prohibit si hi ha boira. Cal un dia clar i òptim per moure's per aquest terreny d'aventura.

Afortunadament vam tenir un dia perfecte, i juntament amb l'Enric, el Ferran i el Joan vam compartir una curiosa jornada muntanyenca de primera divisió. Amb l'Enric havíem parlat feia temps de recórrer el Feixanc Ample. De fet ell ja hi havia estat juntament amb un altre company de muntanya, i ho van explicar a l'interessant bloc Excursions del Joan Ramon. D'aquí vam treure informació interessant del recorregut pel Feixanc. Però en el nostre cas vam decidir fer la ruta circular sortint des de la base de les parets, contemplant així la magnificència d'aquest Cadí que tan estimem. Tracem doncs una ruta circular sortint de la població alturgellenca d'Ansovell amb tornada per la Canal Baridana. Comença l'aventura!

Arribem a Ansovell per una carretera plena de revolts que surt al peu del Segre, passa per Arsèguel i continua amunt per la subcomarca de l'Urgellet. Aparquem als afores del poble i comencem a caminar pel GR que s'encamina cap al Cadí. El sender és agradable i el dia és esplèndid, assolellat però fresc. Enrere anem deixant les teulades vermelles del poble i les muntanyes arrodonides del sud d'Andorra a l'horitzó. Davant tenim la gran muralla del Cadí, d'aspecte inexpugnable. Mirat des de baix sembla poc assenyat buscar un pas horitzontal entremig de la verticalitat de les roques.

Al cap de 25 minuts de caminar arribem a la Mare de Déu del Boscal, una bonica església amb campanar de planta quadrada força alt situada en un ampli planell a la base del Cadí. El lloc es idíl·lic, i hi ha una font i una petita àrea recreativa. Cal parar atenció perquè just aquí deixem el GR i avancem en inequívoca direcció sud, sempre de cara a les parets. El corriol voreja per l'esquerra el Tossal del Càntir, i puja suaument cap al coll de les Basses. Anem resseguint el serrat de la Comella, tot i que el camí és poc fresat. Cal parar atenció per ensumar indicis del sender, ja sigui un tram trepitjat, un arbust tallat o les escadusseres fites que anem trobant. Guanyem alçada progressivament fins on el mapa assenyala la font de l'Orri, que no arribem a trobar. Estem al voltant dels 2.000 metres d'alçada, just al punt on la vegetació remet en favor de la roca. Tenim davant l'ampla Canal de l'Orri.

Som al peu de les parets més occidentals del Cadí, que s'aixequen 600 metres per sobre nostre. Al davant una gran ferida trenca la línia de roca. És la canal de l'Orri, una de tantes canals que solquen la paret de calcària gastada i trencadissa. Hem de remuntar la canal, i no hi ha secret ni camí. Cal enfilar cap amunt per la gran tartera. És una pujada feixuga, pesada i incòmoda. No hi ha traça ni cap punt per on es vegi més fàcil, així que enfilem pel dret. Després d'una bona estona pujant per terreny de tartera en fort pendent ens anem acostant a la paret de roca que tanca la capçalera de la canal. Recte amunt només es podria pujar escalant. Però ben a la dreta neix una canaleta secundària que s'encara cap a l'oest i que permet seguir pujant.

Anem doncs a buscar aquesta ramificació superior de la canal de l'Orri i comencem a pujar. La canaleta és molt més estreta i també més dreta. Avancem per la vora, sempre que podem agafats a la roca, fins i tot grimpant en alguns punts, ja que és més fàcil que no pas avançar per una tartera molt pendent i inestable. Amb penes i treballs anem pujant el tram més dret i estret. Un tros més amunt veiem que la canal s'obre i el terreny és més practicable, un fort pendent herbat amb petites terrassetes per on ens anem enfilant. Al cap d'amunt un petit replà perfecte per fer un descans després d'una pujada duríssima.

Dalt d'aquest replà, a part d'un isard que fuig esporuguit, trobem una fita. Anem pel bon camí! Ens enfilem encara uns metres més amunt grimpant directament per la roca, ja que veiem el Feixanc uns metres per sobre. Assolim un replà més gran, al cap d'amunt d'un esperó situat just a sota de la Torreta del Cadí. Fins i tot s'endevina el vèrtex geodèsic uns metres per sobre. Som a l'inici del Feixant Ample, el qual s'estén cap a llevant en una faixa irregular just per sota de l'última línia de roca de la carena cadinenca. El Feixanc dibuixa una línia que s'amotlla al terreny, amb semicercles per sobre de les canals enllaçades entre si pels esperons i sortints de la roca. El paisatge és suprem, encisador i sever. Encara no em faig a la idea de per on passarem, ja que la sensació és de gran verticalitat. Un cop t'hi vas apropant veus però que el pas és factible.

Per sobre una paret vertical que cau des de la carena del Cadí. Per sota uns pendents esfereïdors on cal procurar no caure. Endavant una feixa ampla i molt pendent per on circularem durant molta estona al cor mateix del Cadí. Comencem a caminar cap a l'est, sense cap rastre de camí més enllà del que puguin fer els isards en diferents punts. Comencem en lleugera baixada per entrar al circ superior que forma el feixanc per sobre la canal de l'Orri. El pas és incòmode, amb alguns trams de tartera i altres de terreta barrejada amb trams herbats força relliscosos. Sempre avancem en un flanqueig molt pendent, assegurant la tracció i vigilant de no relliscar. Baixem fins on la canal gira, i pugem per l'altre cantó, dibuixant una semicircumferència molt oberta.

Després de passar per sobre de la canal de l'Orri arribem al petit replà situat sobre l'esperó de la roca del Gónec. A continuació tornem a fer una semicircumferència, ara a la canal de Gónec, aquesta més marcada i espectacular. Per sobre una impressionant línia de roca semicircular que es tanca formant una canal més vertical i tancada. Baixem més per buscar el punt feble que ens permet seguir endavant, i tornem a pujar pel vessant oposat. Després d'una dura pujada arribem a la roca del Viladre, on també hi ha un petit replà que és un excel·lent mirador del que ja portem recorregut.

Seguim la rutina. Després de l'esperó tornem a baixar per circumval·lar ara la canal del Migdia, més oberta i tarterosa. No baixem tant i creuem la tartera sense grans problemes, ja que aquesta no és tan dreta ni el pas és tan dolent com l'anterior. Pugem fins l'ampli replà que separa l'última paret de la Roca Grossa, on ens enfilem per contemplar la meravellosa panoràmica sobre el feixanc i les parets del Cadí, ja que la roca es troba lleugerament separada, i garanteix una visió esplèndida.

Sant Tornem-hi! Tenim ara davant la canal de l'Aigua, també força tarterosa, i encara menys pendent. La creuem sense grans problemes a mitja alçada, més enllà de moure'ns sempre per un terreny molt incòmode, lent i feixuc. Arribem a l'últim esperó i tenim davant la canal del Toll, molt més oberta i ampla en la capçalera. La creuem força amunt, just per sota la línia de roca gairebé fins al final. Poc abans del final ja visible del Feixanc Ample, ens enfilem a la carena per una canaleta fàcil que ens deixa dalt del pla en pocs metres. Deixem enrere una espectacular línia que abasta el sector occidental del Cadí just per sota de la carena.

Avancem ara pels immensos prats del Cadí, i pugem uns metres fins al Puig de les Gralleres (2.617 m.) sostre de la ruta d'avui. Baixem pel cantó oposat amb el Puig de la Canal Baridana just enfront, i la canal que l'hi dona nom als seus peus. Ens hi dirigim, ja que baixarem per aquesta inflexió de la roca. Fem una pausa per menjar uns ganyips abans d'afrontar la també duríssima baixada. Descartem pujar fins al Puig de la Canal Baridana o Vulturó, sostre del Cadí, ja que portem uns 1.700 metres de desnivell, moltes hores de ruta i encara ens queda un llarg retorn.

Ens disposem a baixar per la Canal Baridana, i val a dir que des de dalt el pendent es veu molt accentuat. Se'n veu i ho és. L'última vegada que hi havia baixat era l'hivern, amb grampons, després de tornar del Canaló Baridana. Baixar amb piolet i grampons es fa molt més fàcil i agradable que fer-ho en sec. El pendent és molt fort i el terreny és molt relliscós. Una fina capeta de roca per sobre la terra fan que cada pas sigui un suplici, i les possibilitats de fer un bon cop de cul augmentin infinitament, més encara pels que som poc hàbils. Algun tram està més poblat de pedretes, i pots baixar saltant com a tartera, però especialment el tram superior és molt incòmode, dret i fins i tot perillós per fer baixar roques cap els companys que hi ha més avall. Baixem amb compte el primer tram, i després ja més fàcil saltant per la tartera.

Gràcies a Déu s'acaba el suplici del descens per la canal Baridana, i el camí continua ja còmode per la dreta de la canal. Unes fites oportunes ens ajuden a trobar el pas. Baixem fins a la collada de Jussana Superior, i seguim avall per terreny boscós fins a l'ampla Collada de Jussana, al bell mig de la qual hi ha un monòlit. Seguim el camí evident i ben fitat en direcció nord, baixant entre boscos i prats fins al coll de l'Oruga, amb unes grans pastures on els cavalls remuguen plàcidament tot contemplant les parets del Cadí. Al coll trobem el GR-150, i el seguim tombant cap al nord-oest en flanqueig descendent fins al petit nucli despoblat de Cal Pubill. Seguim uns metres més avall fins al poble de Cava.

Fem una breu parada a Cava per abastir-nos d'aigua, ja que portem moltes hores de ruta i el cansament es va notant. El poble és petit però ben arreglat, amb la notable església de Sant Climent. Creuem el petit nucli i pel vessant del Cadí trobem la continuació del GR. Baixem fort per un camí de bast fins al peu del riu de Cadí, i el creuem pel petit i bonic pont de la Plana. Tot seguit pugem suaument però sostinguda per les Costes del Riu. Fatigats per més d'onze hores de ruta, un terreny complicat i un fortíssim desnivell, arribem de nou a Ansovell i tanquem la ruta per les entranyes del Cadí.

Ha estat sens dubte una ruta fascinant tot i la duresa. De nou ens mirem el Cadí des de la base i sembla impossible que hi hagi un pas que flanquegi enmig de les parets. Però hi és, el Feixanc Ample és una gran terrassa inclinada i allargassada sota les parets, i ens permet recórrer el centre del Cadí, entre la paret i el buit. La ruta és més incòmoda que no pas difícil, però cal estar acostumat a moure's per terreny rost i salvatge, sense aversió als forts pendents. Qui s'atreveixi amb aquestes penalitats tindrà com a recompensa un recorregut salvatge únic.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Vam coneixer aquesta ruta per primer cop pel comentari de l'Agusti Jolis en la seva ja antiga guia de LA CERDANYA. Afirmava que aquest recorregut era sens dubte un dels mes salvatges i ferms que es pot fer en tot el Cadi.
Per la descripcio de l'itinerari semblava que parlava per referencies, pero ens va picar la curiositat.
Amb l'amic Carreteret ho vam anar a descobrir i vam restar meravellats.
L'amic Jolis tenia tota la rao en la seva valoracio!!
Al repetir-la ara amb els companys berguedans hem pogut tornar a gaudir plegats d'unes parets de força tel.lurica sobrecollidora.
Molt recomanable, pero nomes per muntanyencs de petja segura en terrenys molt inestables.

Afegeix un nou comentari