Caminades

Roca Tiraval (1.453 m.)

Can Quer i Roca Tiraval

A l'oest de Bagà un marcat cingle senyoreja la posta de sol del nucli urbà. Des de la punta del cingle, tot i no ser el punt més alt, podem gaudir d'una vista extensa sobre la vall del Bastareny i el Moixeró. Enfilem amunt des de Bagà, pujant pel camí directe. Passat el mirador avancem cap a la collada de Turbians i resseguim la carena pel vessant del riu de Saldes. Baixem fins prop de Guardiola per acabar d'arribar al punt d'origen de pla.

Serrat Voltor (2.281 m.)

Aproximant-nos al Serrat Voltor

El cim més oriental de la Serra d'Ensija no és pas el més alt, però sí un dels més destacats, ja que és una punta que s'eleva decididament sobre el gran altiplà. Dalt d'aquest turó escarpat hi ha l'únic vèrtex geodèsic de la Serra. Fem una volta circular sortint des del Pla de la Creu de Fumanya cap a les petjades de dinousaure, on comencem a pujar fortament fins a passar per sota les Cingladeds. Seguim de flanc fins al pla d'Ensija i ataquem la petita aresta summital. Continuem cap al proper cim de la Creu de Ferro i baixem per la Canal del Caçador.

Serrat del Migdia (1.077 m.)

Serrat del Migdia, vist des de l'oest

És un dels cims destacats de la petita serra de Picancel, no tant per la seva alçada sinó per la seva posició privilegiada, separada dels altres cims per profundes cingleres, esdevenint així un excel·lent mirador. Sortim del Pont del Climent, prop de Vilada. Pugem per un camí frescal a llevant, enmig de les fondes Canals de Sant Miquel. Assolim el cim pel vessant sud, el més accessible, i tornem pel camí de ponent que baixa fins al peu del pantà de la Baells.

Cap de Tastanós (1.343 m.)

Roca Gotzera i cingles de Tastanós

Al nord-oest de Vilada s'aixequen dos considerables esperons que són l'avantsala del massís del Catllaràs. Destaquen per la seva verticalitat més que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Fem una curta caminada matinal fins al cim d'aquests esperons des d'on contemplem extenses perspectives.

Tossal de la Creu del Codó (1.509 m.)

Caminant al peu del cingle

Es troba situat a la capçalera de la Vall de Lord, als peus del Port del Comte, i des del seu cim s'albira una àmplia perspectiva sobre el fons de la vall, amb Sant Llorenç de Morunys al fons. Amb una curta caminada pel fil del cingle assolim aquest excepcional mirador i gaudim de les esplèndides vistes cap a la serra dels Bastets, Busa, Ensija, la serra del Verd, el frontal del Port del Comte i la fondalada del Clot de Vilamala.

Cingles de Queralt

Al fons Montserrat

Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.

Rocs del Catllaràs

Vista des del Roc de la Lluna

De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.

Intzako Dorrea / Irumugarrieta (1.431 m.)

Altiplà amb el cim al fons

El cim més elevat de la serra d'Aralar s'aixeca tan sols uns metres sobre un gran altiplà muntanyós, en una zona farcida de monuments megalítics i coves calcàries. Cap al nord l'altiplà es desploma longitudinalment sobre la vall, formant uns quilomètrics cingles coneguts com les Malloas. Una ruta fàcil i còmoda, pràcticament circular, que ens permet conèixer una àmplia zona del Parc Natural d'Aralar.

GR-121 Zumaia - Deba

Ermita de San Telmo

La costa guipuscoana reserva espectaculars sorpreses en forma d'abruptes penyasegats que s'aboquen des de l'altura fins a les fredes aigües del cantàbric. Entre les poblacions de Zumaia i Deba trobem un dels trams més interessants, amb el curiós mil-fulls de roca conegut com a flysch. Seguim el magnífic camí que ressegueix els penyasegats gaudint dels contrastos del blau marí i el verd intens dels prats frondosos.

Les Agudes (1.706 m.) per la cresta de Castellets

Montseny i les Agudes (esquerra) vist des d'Espinelves

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Pàgines