Caminades a altres llocs

Meteora (1)

El poble de Kalambaka està situat just a sota de les espectaculars roques de Meteora, i precisament als cims escarpats d'aquestes formacions de conglomerat s'hi troben els monestirs penjats que donen nom al lloc. Des del poblet comencem a caminar per un camí costerut que s'enfila fins al monestir Agios Triada, gairebé suspès al buit. Seguim fins al proper monestir Agia Stefanos i per un caminet sota els penya-segats avancem cap al monestir Rousanov. Ens resguardem d'una tempesta i seguim per un caminet dins del bosc fins a l'antiga presó dels monjos. Baixem pel mateix camí sota el monestir Nikolaos Anapafsas fins al poblet de Kastraki, i ens tornem a enfilar fins uns petits monestirs excavats i penjats a la roca. Trobem una canal equipada amb un cable que desgrimpant ens permet baixar directes al poble.

Gorges del Verdon. Sender de l'Imbut

Un espectacular sender recorre la part més congosta del riu Verdon envoltat de grans parets que amb prou feines deixen passar els rajos del sol. Des de l'alberg dels Cavaliers baixem per un sender sinuós fins a la riba esquerra del riu, i sense travessar la passarel·la d'Esteillé anem acompanyant el riu en el seu descens. En algun punt el riu s'engorja entre parets, i trobarem trams de camí directament excavat a la roca sobre les aigües. Molts d'aquests passos són impressionants i aeris, però sempre amb un passamà que ens donarà la seguretat necessària. A l'alçada de l'Styx el riu es fa encara més estret i les roques mostren unes formes contorsionades fruit de l'erosió. Continuem per aquest intrèpid sender fins a l'Imbut, un punt on les aigües momentàniament desaparèixen sota unes grans roques per resorgir més endavant. Arribem fins al Bau Béni, un nou engorjat a partir del qual ja no es pot continuar. Tornem uns metres enrere fins a trobar el sender Vidal, vertical i excavat també a la roca, el qual ens permetrà tornar a pujar a la part alta de les cingleres que envolten el riu verd.

Gorges del Verdon. Sender Blanc-Martel

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

La Rocca di Cefalù

Cefalù des del mirador de la Rocca

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Caminito del Rey

Caminito del Rey

A finals del segle XIX es van iniciar les obres de construcció d'un canal d'aigua a través del Desfiladero de los Gaitanes per alimentar una central hidroelèctrica, així com un caminet artificial de servei suspès al buit uns 100 metres per sobre el llit del riu Guadalhorce. El rei espanyol Alfons XIII va inaugurar aquesta infraestructura, que alhora va servir per comunicar els diferents nuclis del poblet del Chorro. El deteriorament i l'abandó van fer desaparèixer pràcticament la ruta, habilitada precàriament com a via ferrada. Recentment s'ha restaurat el camí amb finalitats lúdiques i turístiques.

Pàgines