Caminades a altres llocs

Monte d'Oro (2.389 m.)

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

Monte Renoso (2.352 m.)

Situat gairebé al centre de Còrsega, aquest cim ofereix una excursió fàcil i agradable i unes vistes àmplies cap al mar i cap als cims més elevats del nord de l'illa. El punt de sortida és la petita estació d'esquí de Ghisoni Capanelle, on comença un camí que s'enfila cap al sud-oest seguint una ampla carena. Per terreny obert pugem fins al llac de Bastani, un extens estany glacial sota les parets del cim. Descartem el camí normal que farem servir per baixar i enfilem per un corriol costerut i pedregós que s'enfila directe fins al gran plató superior. Ja només queda acabar de pujar còmodament i coronar els blocs superiors on hi ha una gran creu i una petita estàtua del pare del moviment idependentisda cors. Contemplem les vistes i iniciem el descens seguint ara el camí normal pel plató.

Volta a les Agulles de Bavella

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Pirin. Travessa nord-sud

Prop de la turística localitat de Bansko iniciem una travessa que ens portarà a recórrer el massís de Pirin durant 6 dies. La primera jornada ens enfilem des dels afores de Razlog fins al refugi Yavorov, on el segon dia comencem a caminar fins a guanyar la carena, i seguir-la fins a l'espectacular cresta de Koncheto. Coronem el pic de Kutelo, i tot seguit el més alt del parc, el Vihren (2.914 m.) Al refugi de Vihren comencem una tercera jornada en què després de caminar per una zona lacustre anirem pujant fins una llarga carena que ens portarà al Tevno Ezero, a 2.500 m. on hi ha un dels refugis més bonics del massís. El quart dia pugem el pic Djengal, i després d'una ruta llarga i complicada el Polejan, des del qual baixem fins al refugi de Bezbog. El cinquè dia remuntem la llarga coma del llac Popovo, i al coll ens desviem per anar a buscar la cresta i enfilar el pic de Kamenitsa. Una llarga baixada tanca una jornada dura al refugi de Pirin. El sisè i últim dia baixem per dins d'un bosc espès fins a les planes de Rojen, i finalment la bonica localitat de Melnik, on tanquem aquesta interessant travessa d'alta muntanya.

Rila. Ivan Vasov, Set Llacs i Malyovitsa

El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

Olimp (2.918 m.)

El cim més alt de Grècia, situat entre les planes de Tessàlia i Macedònia, gairebé sempre cobert per les boires que pugen del mar Egeu ja va atreure l'atenció dels antics pobladors hel·lens, que hi van situar la casa dels déus. Sota el tron de Zeus vivien els dotze déus olímpics al cim emboirat d'aquesta muntanya mítica. Precisament el cim més elevat és el Mytikas, seguit de l'Skolio. Els pujarem tots dos en una ruta de 2 dies que comença als plans de Prionia, prop de la població de Litókhoro, tocant el mar Egeu. El primer dia pugem fins al refugi Spilios Agapitos, i el següent dia sortim del refugi i per un camí ben fresat pugem sense parar fins al coll d'Skala, a la cresta summital. Aquí hi ha la bifurcació dels dos cims. Girem primer a la dreta i grimpem per un terreny feréstec de roca calcària descomposta fins al punt més alt, des d'on s'albira el mar i la gran plana que envolta el massís. Tot seguit pugem la segona punta, l'Skolio, que ens obre la visió a la cara més feréstega de la gran muntanya sagrada.

Meteora (2)

A la part superior del poble de Kalambaka, sota les roques de Meteora, surt un caminet molt poc evident que s'endinsa en una estreta canal entre grans parets de roca. Principalment caminant però amb alguns trams de grimpada anem remuntant la canal fins al característic pinacle Adrachti, una agulla de roca visible des de molt enllà. Pugem fort per una gran placa de conglomerat molt inclinada fins a buscar una canaleta per on seguim grimpant amunt, amb algun pas delicat. On la canal esdevé impracticable marxa un estretíssim pas tallat a la roca extramadament exposat que ens portarà fins a la gran creu sobre la població. Desfem aquest tram intrèpid i molt aeri (es pot assegurar amb corda) i baixem de nou a l'agulla on un bon camí davalla fins a la població de Kastraki. Tornem a pujar fins al Angios Pnevma, una petita ermita dins la roca amb un bonic mirador. De nou per camins poc fresats creuem canals estretes entre les grans roques fins a la base dels monestirs de Varlaam i el Megalo Meteora, on ens enfilem per visitar-los i contemplar el paisatge.

Pàgines