Caminades a altres llocs

Rila. Ivan Vasov, Set Llacs i Malyovitsa

El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

Olimp (2.918 m.)

El cim més alt de Grècia, situat entre les planes de Tessàlia i Macedònia, gairebé sempre cobert per les boires que pugen del mar Egeu ja va atreure l'atenció dels antics pobladors hel·lens, que hi van situar la casa dels déus. Sota el tron de Zeus vivien els dotze déus olímpics al cim emboirat d'aquesta muntanya mítica. Precisament el cim més elevat és el Mytikas, seguit de l'Skolio. Els pujarem tots dos en una ruta de 2 dies que comença als plans de Prionia, prop de la població de Litókhoro, tocant el mar Egeu. El primer dia pugem fins al refugi Spilios Agapitos, i el següent dia sortim del refugi i per un camí ben fresat pugem sense parar fins al coll d'Skala, a la cresta summital. Aquí hi ha la bifurcació dels dos cims. Girem primer a la dreta i grimpem per un terreny feréstec de roca calcària descomposta fins al punt més alt, des d'on s'albira el mar i la gran plana que envolta el massís. Tot seguit pugem la segona punta, l'Skolio, que ens obre la visió a la cara més feréstega de la gran muntanya sagrada.

Meteora (2)

A la part superior del poble de Kalambaka, sota les roques de Meteora, surt un caminet molt poc evident que s'endinsa en una estreta canal entre grans parets de roca. Principalment caminant però amb alguns trams de grimpada anem remuntant la canal fins al característic pinacle Adrachti, una agulla de roca visible des de molt enllà. Pugem fort per una gran placa de conglomerat molt inclinada fins a buscar una canaleta per on seguim grimpant amunt, amb algun pas delicat. On la canal esdevé impracticable marxa un estretíssim pas tallat a la roca extramadament exposat que ens portarà fins a la gran creu sobre la població. Desfem aquest tram intrèpid i molt aeri (es pot assegurar amb corda) i baixem de nou a l'agulla on un bon camí davalla fins a la població de Kastraki. Tornem a pujar fins al Angios Pnevma, una petita ermita dins la roca amb un bonic mirador. De nou per camins poc fresats creuem canals estretes entre les grans roques fins a la base dels monestirs de Varlaam i el Megalo Meteora, on ens enfilem per visitar-los i contemplar el paisatge.

Meteora (1)

El poble de Kalambaka està situat just a sota de les espectaculars roques de Meteora, i precisament als cims escarpats d'aquestes formacions de conglomerat s'hi troben els monestirs penjats que donen nom al lloc. Des del poblet comencem a caminar per un camí costerut que s'enfila fins al monestir Agios Triada, gairebé suspès al buit. Seguim fins al proper monestir Agia Stefanos i per un caminet sota els penya-segats avancem cap al monestir Rousanov. Ens resguardem d'una tempesta i seguim per un caminet dins del bosc fins a l'antiga presó dels monjos. Baixem pel mateix camí sota el monestir Nikolaos Anapafsas fins al poblet de Kastraki, i ens tornem a enfilar fins uns petits monestirs excavats i penjats a la roca. Trobem una canal equipada amb un cable que desgrimpant ens permet baixar directes al poble.

Gorges del Verdon. Sender de l'Imbut

Un espectacular sender recorre la part més congosta del riu Verdon envoltat de grans parets que amb prou feines deixen passar els rajos del sol. Des de l'alberg dels Cavaliers baixem per un sender sinuós fins a la riba esquerra del riu, i sense travessar la passarel·la d'Esteillé anem acompanyant el riu en el seu descens. En algun punt el riu s'engorja entre parets, i trobarem trams de camí directament excavat a la roca sobre les aigües. Molts d'aquests passos són impressionants i aeris, però sempre amb un passamà que ens donarà la seguretat necessària. A l'alçada de l'Styx el riu es fa encara més estret i les roques mostren unes formes contorsionades fruit de l'erosió. Continuem per aquest intrèpid sender fins a l'Imbut, un punt on les aigües momentàniament desaparèixen sota unes grans roques per resorgir més endavant. Arribem fins al Bau Béni, un nou engorjat a partir del qual ja no es pot continuar. Tornem uns metres enrere fins a trobar el sender Vidal, vertical i excavat també a la roca, el qual ens permetrà tornar a pujar a la part alta de les cingleres que envolten el riu verd.

Gorges del Verdon. Sender Blanc-Martel

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

Pàgines