Alta Muntanya

Pica Roja (2.903 m.)

Massís de la Pica d'Estats des del cim

Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.

Pica d'Estats (3.143 m.) per la ruta dels 6 "tres-mils"

Via Gabarró i Pica d'Estats

Enllacem els 6 cims de més de 3.000 metres del massís de la Pica d'Estats en un itinerari circular. Passat el barranc d'Areste enfilem per terreny incòmode fins el Rodó de Canalbona (3.005 m.), seguim per cresta fins a la Punta Gabarró (3.114 m.) i continuem per la cresta, ara més aèria i exposada fins a la Pica d'Estats (3.143 m.) Amb pocs minuts més ens arribem al Verdaguer (3.133 m.), fem una mica de marrada per arribar al Montcalm (3.077 m.) i finalment grimpem fins arribar al Sotllo (3.073 m), des d'on tornarem per per l'aresta sud. Un itinerari llarg i amb fort desnivell.

Dom (4.545 m.)

Cara est del Dom, la banda oposada per on hem pujat

És una muntanya espectacular, sobretot vista des de la vall de Saas, des d'on es presenta com una gran piràmide pràcticament inexpugnable. Des del vessant de Zermatt es pot accedir més fàcilment, tot i això caldrà remuntar en dos dies més de 3.200 metres de desnivell, fent nit al refugi. Caldrà superar esquerdes de la glacera i considerables pendents de neu i gel.

Intent al Pollux (4.099 m.)

Al mig el Pollux, darrera el Castor

Des de la turística població de Zermatt agafem fins a 3 telecabines que ens porten fins als gairebé 3.900 metres d'alçada del Klein Matterhorn. Des d'aquí hi ha una perspectiva frontal i ben propera del Cerví. Molts dels excursionistes des d'aquí enfilen el Breithorn (4.164 m.), el "quatre-mil" més fàcil, accessible per una bona traça en poc més d'una hora. Nosaltres intentem arribar al Pollux, més lluny i exigent, però desistim en una xemeneia més difícil del que pensàvem.

Lagginhorn (4.010 m.)

Lagginhorn

A diferència d'altres cims que hem fet aquest dies, el Lagginhorn té molta més secció de roca que no pas de glacera. És un cim un xic més complicat, ja que el darrer tram és força dret i exposat, amb trams de II amb una bona timba. També cal tenir en compte el desprendiment de roques de les cordades superiors. El cim és petit i afilat, molt aeri i espectacular, amb bones vistes cap a totes bandes.

Weismies (4.017 m.)

Aresta que porta cap al cim

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

Alphubel (4.206 m.)

Alphübel

El tercer dia que passem a Saas Fee el dediquem a pujar un cim de més entitat, tant per l'alçada com per la major dificultat tècnica que representa. Després de pujar amb 2 funiculars i un metro alpí comencem un tram d'ascensió per glacera, una cresta molt exposada, un tram de pla per una àmplia glacera i l'atac final al cim després d'una forta pujada.

Allalinhorn (4.027 m.)

Allalinhorn

Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.

Font Blanca (2.904 m.)

Font Blanca

Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.

Canigó (2.784 m.)

Canigó des de la cresta de Barbet

Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català sortint des del refugi de Marialles, enfilant la vall del Cadí tot seguint l'evident camí de l'Alta Ruta Pirenaica. Després de la divertida grimpada arribem al cim, i arrodonim la sortida baixant al refugi de Cortalets i pujant la cresta de Barbet, des d'on es pot contemplar un vessant més feréstec i interessant del pic del Canigó.

Pàgines