Alta Muntanya

Intent al Petrachema

Inici del camí cap al Petrachema

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Castillo d'Acher

Es tracta d'un dels cims més emblemàtics de l'entorn. La seva característica silueta de castell medieval és visible des de molt enllà. Les seves parets són pràcticament inexpugnables, i des de la base sembla difícil poder pujar-hi sense equipament. Però el castell té un punt feble des d'on es pot assaltar, això sí, després d'una pujada molt pendent. Ambient alpí en aquesta ascensió hivernal. Un cim imprescindible.

Ibón de Acherito

Pujant pel barranc de las Foyas. Al fons la Sierra de Alano

Iniciem el primer dia d'estada a les valls d'Ansó i Echo amb una fàcil excursió fins a un bonic llac enclotat en un circ glacial. Per arribar a l'Ibón d'Acherito cal fer una bona pujada des dels extensos prats de la Guarrinza, que per si mateixos ja mereixen una visita. Excel·lents panoràmiques dels espadats cims de la zona.

Comapedrosa (2.942 m.) hivernal, per la Canal de l'Alt

Canal de l'Alt

Es tracta d'una forma diferent d'ascendir la muntanya més elevada d'Andorra a través d'un camí directíssim que arriba fins al mateix cim. La Canal de l'Alt, orientada a l'est, té 900 metres de desnivell continuat, una de les més llargues dels Pirineus. El pendent és sostingut, d'uns 40º, tot i que el darrer tram és una mica més dret (45º). És un itinerari de poca dificultat, però molt exigent físicament.

Pollegó inferior del Pedraforca (2.445 m.) per la Gran Diagonal

Pollegó inferior i pollegó superior

Enfilem la cara menys coneguda d'aquesta gran muntanya bicèfala seguint un itinerari ben entretingut. Un cop assolida la base de la tartera voregem la cara sud de la muntanya fins a trobar una gran feixa inclinada coneguda com a Gran Diagonal. Grimpem fins al cim, crestegem el pollegó inferior i fem un llarg ràpel abans d'arribar a l'enforcadura, des d'on baixarem per la malmesa tartera.

Tossa del Braibal, Pic de les Agols i Vall de Madriu

La Sílvia arribant el cim de la Tossa de Braibal

Enfilem un parell de cims fàcils i pocs coneguts situats al centre d'Andorra, fet que els ofereix una posició privilegiada. Tot pujant contemplem la zona més poblada d'Andorra des de les alçades. Després, des de la carena del Caser dels Pans tenim una interessant vista aèria de la vall de Madriu. Descobrim també una joia amagada, l'estany Blau, encerclat per un circ molt tancat. Tornem tot gaudint de la bonica vall de Madriu.

Pics de la Forqueta (3.007 i 3.004 m.)

Ibon de Llardaneta i pics de la Forqueta

Ens ha sorprès gratament l'ascensió a aquests cims situats al sud del massís de Posets, ja que tot el recorregut és d'una gran bellesa. La perspectiva del Posets i la cresta d'Espadas és immillorable. El recorregut és llarg però molt variat, amb un tram final força aeri que li dóna un bon caràcter alpí.

Aragüells (3.030 m.)

Pujant per la vall de Coronas

És un dels cims de més de tres-mil metres més fàcils, tant per distància com per dificultat. El cim se situa al vessant més meridional del massís de la Maladeta, enmig de la cresta de Cregüeña i sobre del gran llac homònim. Des del cim hi ha una gran panoràmica de l'Aneto, el Maldito i els cims propers, això si la boira ho permet.

Midi d'Ossau (2.884 m.)

Midi d'Ossau, des del Portalet

El seu aïllament respecte a les muntanyes properes, el seu color fosc, la forma peculiar i la verticalitat de les seves parets que emergeixen des de la base converteixen al Midi d'Ossau en una de les muntanyes més emblemàtiques dels Pirineus. Enfilem la muntanya magestuosa, més espectacular que difícil, tot i que requereix una bona grimpada per pujar i fer algun ràpel per baixar. Imprescindible.

Mont Perdut (3.355 m.) per Pineta

Cara nord del Mont Perdut, amb la glacera enmig

El tercer cim més elevat dels Pirineus és un fantàstic massís calcari accessible des de diverses bandes. Pugem pel vessant nord, per la vall de Pineta i en un sol dia, superant un fort desnivell i moltes hores de marxa. L'itinerari és espectacular i s'allunya de la massificada ruta habitual. Permet contemplar la glacera i també la panoràmica espectacular des del Balcó de Pineta. La boira ens impedirà la vista des del cim, però no la sensació d'haver gaudit d'un gran dia d'alta muntanya.

Pàgines