Alta Muntanya

Pic de la Coma del Forn (2.685 m.)

Els Tres Estanys

Es tracta d'un cim modest i de pendents progressius, excepte pel vessant oest, que és més escarpat. És una opció molt interessant per fer a l'hivern amb esquís, amb amples pales i diversos itineraris possibles. A l'estiu és una caminada fàcil i amb excel·lents vistes sobre una àmplia zona lacustre. Pugem per l'incòmode barranc de la Coma del Forn i tornem pel torrent de Mascarida.

Mont-roig (2.864 m.)

Mont-roig

Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de "tres-mils" propers i la llarga aproximació li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l'occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.

Mont Blanc (4.810 m.)

Mont Blanc, vist des del coll del Dôme de Goûter

Satisfent una vella il·lusió ens decidim a pujar el cim dels Alps per la via normal. Pugem amb el Tramvia del Mont Blanc i caminem fins al refugi de Tête Rousse on passarem la nit. El segon dia només arribem fins al refugi de Goûter i dediquem la resta del dia a descansar i aclimatar. El tercer dia, acompanyats per la lluna plena fem cim des d'on veiem una esplèndida sortida de sol. Senzillament màgic.

Comapedrosa (2.942 m.) i Circ de Baiau

Pujant amb els estanys de Baiau al fons

Tornem al cim del Principat d'Andorra amb una bona colla d'amics per la ruta normal. Creuem cap al vessant català fins arribar a l'espectacular Circ de Baiau, on passarem la nit aprofitant el magnífic refugi lliure que hi ha vora el llac. El dia següent tornem pels Estanys Forcats, en una zona on pràcticament tot l'any hi trobarem neu.

Vignemale (3.298 m.), Punta Chausenque i Pitón Carré

Pique Longue

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Gavarnie - Tucarroya

Espatalla de Marboré, Casco, Bretxa de Rolán i Taillón

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Taillon (3.146 m.)

Taillon

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

Carlit (2.921 m.)

L'estany Glaçat i al fons la zona dels llacs

El cim més elevat dels Pirineus Orientals està envoltat d'una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. Pujar el cim del Capcir té doncs un doble interès, per la pròpia entitat de la muntanya i per un entorn molt espectacular. Durant la primavera el contrast del verd intens de l'herba, el blau dels llacs i en blanc de la neu fan l'excursió encara més atractiva.

Puntal Alto de lo Foratón (2.154 m.) i Crestas del Gallo

Seguim una bona estona la fina carena

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

Pàgines