Alta Muntanya

Toubkal (4.167 m.)

Toubkal

El punt més elevat del massís de l'Atles, del Marroc i del nord d'Àfrica és un cim fàcil tot i la seva alçada. El primer dia fem la llarga aproximació des de la població d'Imlil fins al refugi, a més de 3.200 metres. El segon dia amb fred sever i en ambient estrictament alpí enfilem fins als dos cims, l'oest, més baix però de grans panoràmiques, i tot seguit el principal. El fort vent ens impedeix arrodonir la ruta amb un tercer cim.

Cambradase (2.750 m.) pel Corredor Vermicelle

La Sílvia sortint del corredor

De lluny sembla una línia molt vertical i difícil, però en realitat el corredor Vermicelle té un pendent mitjà de 45º. Aquest estètic corredor permet superar els murs del circ de Cambradase i accedir als seus dos cims, des dels quals es divisa potser la millor panoràmica de la Cerdanya. Una ruta de poca dificultat, però molt agraïda i de gran ambient alpí. Una ruta clàssica i imprescindible.

Gra de Fajol Petit (2.565 m.) per la Canal Occidental

Arribant al cim del Gra de Fajol Petit, amb el Gra de Fajol al fons

Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran.

Balandrau (2.585 m.) per la Canal Oriental del Glaç i la via Nani

Entrant a la part estreta de la canal

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Comabona (2.547 m.) per la Canaleta d'Aguiló

La Queralt i la Sílvia a la zona superior de la canal

Remuntem la pista de Prat d'Aguiló amb cotxe fins que la neu no ens deixa continuar. Caminem per la pista fins al refugi i iniciem l'aproximació per pendent cada cop més fort. Passem sobre les restes d'una gran allau i entrem a la canal. Amb piolets i grampons avancem per terreny cada cop més estret i pendent (45º), amb un últim tram divertit i estètic. Sortim al Pic d'Aguiló i continuem per la carena fins al Comabona. Baixem pel Pas dels Gosolans.

Intent al Pic d'Aguiló

Avançant per la pista amb el Cadí davant

Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió.

Pedraforca (2.506 m.) semi-hivernal

Vista frontal del Pedraforca

Amb menys neu de la que es podria esperar per l'època de l'any enfilem el mític Pedraforca pel camí habitual del Verdet. La ruta tan massificada durant el bon temps a l'hivern esdevé solitària i plàcida, i permet una relació més íntima amb la muntanya. Pugem amb més gel que neu pel tram més dret de la Canal del Verdet i acabem d'assolir el cim sense problemes. Baixem mitja tartera amb neu i mitja saltant pedres.

Puig de la Canal Baridana (2.648 m.) pel Canaló

El Canaló va serpentejant

Des del singular poblet del Querforadat emprenem la llarga i dura aproximació fins al peu de les verticals parets del Cadí. Busquem l'estreta entrada del Canaló Baridana i pugem amb l'ajuda de piolets i grampons l'espectacular corredor d'entre 45 i 55º, en severa solitud. Un cop a la carena acabem d'arribar al punt culminant del Cadí, i baixem per la més ampla i també més fàcil Canal Baridana.

Pic de l'Estanyó (2.915 m.) pel Corredor Oest

Avançant per la part mitjana de la canal

Enfilem el segon cim més elevat d'Andorra traçant el camí més directe a través de les pendents canals del sector oest. Remuntem la Vall de Sorteny i ens desviem a la dreta cap a l'Estanyó. Amb l'ajuda de piolet i grampons pugem el corredor occidental que porta cap al cim, amb pendents de 40-45º. Aquest pic és una de les millors talaies d'Andorra i d'un bon tros de Pirineus. Baixem també per una altra canal força pendent, arrodonint una fantàstica jornada de muntanya hivernal.

Txindoki / Larrunarri (1.346 m.)

Cara oest del Txindoki

Diuen que és una de les muntanyes més boniques d'Euskal Herria, tant que fins i tot l'anomenen el Cerví basc. La ruta normal no té cap dificulat tècnica, tot i ser una muntanya abrupta i espectacular. Fem una ruta circular vorejant la cara nord fins a la cascada de Muitze i arribant fins al coll des d'on s'ataca el cim. Baixem per la ruta normal tot conemplant el vast paisatge.

Pàgines