Alta Muntanya

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Puig Terrers (2.465 m.) i Comabona (2.546 m.)

Pas de Tancalaporta

Sortim ben d'hora des de la Dou del Bastareny, flanquegem la Serra de Monnell i enfilem els fortíssims pendents del Bac de la Muga fins arribar fins al mateix cim del Puig Terrers. Acabem d'arribar al Comabona i iniciem la tornada carenant el Moixeró fins que comencem a baixar per la fondalada del Clot de la Vimboca. Una ruta bonica i solitària, llarga i exigent, per la frontera berguedana del Cadí i el Moixeró.

Ras (4.083 m.) i Timezguida (4.089 m.) pel corredor nord-est

Itinerari d'ascens

Iniciem l'ascens al segon i tercer cims més elevats de la serralada de l'Atles i del Marroc avançant per una ampla vall entre grans parets. Enfilem per una estètica canal que ens portarà directament al cim del Ras per forts pendents de fins a 45º. Avancem amb boira i neu fins assolir el Timezguida en poca estona. Baixem per una altra canal arrodonint una interessant volta.

Toubkal (4.167 m.)

Toubkal

El punt més elevat del massís de l'Atles, del Marroc i del nord d'Àfrica és un cim fàcil tot i la seva alçada. El primer dia fem la llarga aproximació des de la població d'Imlil fins al refugi, a més de 3.200 metres. El segon dia amb fred sever i en ambient estrictament alpí enfilem fins als dos cims, l'oest, més baix però de grans panoràmiques, i tot seguit el principal. El fort vent ens impedeix arrodonir la ruta amb un tercer cim.

Cambradase (2.750 m.) pel Corredor Vermicelle

La Sílvia sortint del corredor

De lluny sembla una línia molt vertical i difícil, però en realitat el corredor Vermicelle té un pendent mitjà de 45º. Aquest estètic corredor permet superar els murs del circ de Cambradase i accedir als seus dos cims, des dels quals es divisa potser la millor panoràmica de la Cerdanya. Una ruta de poca dificultat, però molt agraïda i de gran ambient alpí. Una ruta clàssica i imprescindible.

Gra de Fajol Petit (2.565 m.) per la Canal Occidental

Arribant al cim del Gra de Fajol Petit, amb el Gra de Fajol al fons

Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran.

Balandrau (2.585 m.) per la Canal Oriental del Glaç i la via Nani

Entrant a la part estreta de la canal

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Comabona (2.547 m.) per la Canaleta d'Aguiló

La Queralt i la Sílvia a la zona superior de la canal

Remuntem la pista de Prat d'Aguiló amb cotxe fins que la neu no ens deixa continuar. Caminem per la pista fins al refugi i iniciem l'aproximació per pendent cada cop més fort. Passem sobre les restes d'una gran allau i entrem a la canal. Amb piolets i grampons avancem per terreny cada cop més estret i pendent (45º), amb un últim tram divertit i estètic. Sortim al Pic d'Aguiló i continuem per la carena fins al Comabona. Baixem pel Pas dels Gosolans.

Intent al Pic d'Aguiló

Avançant per la pista amb el Cadí davant

Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió.

Pedraforca (2.506 m.) semi-hivernal

Vista frontal del Pedraforca

Amb menys neu de la que es podria esperar per l'època de l'any enfilem el mític Pedraforca pel camí habitual del Verdet. La ruta tan massificada durant el bon temps a l'hivern esdevé solitària i plàcida, i permet una relació més íntima amb la muntanya. Pugem amb més gel que neu pel tram més dret de la Canal del Verdet i acabem d'assolir el cim sense problemes. Baixem mitja tartera amb neu i mitja saltant pedres.

Pàgines