Alta Muntanya

Malpàs (3.109 m.)

Pic de Malpàs

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Ararat (5.137 m.)

L'Ararat vist des de Doğubeyazıt

La muntanya mítica, que segons la mitologia cristiana va ser el port de destí de Noè i tota la biodiversitat, és un gran volcà inactiu. Enmig de la gran planura s'aixeca aquesta imponent muntanya, d'ampla base i neus perpètues al cim. Situat territori kurd, dins de l'actual Turquia i reclamat històricament per Armènia l'Ararat és una muntanya sagrada per moltes religions, un lloc amb una gran càrrega simbòlica. L'ascensió és senzilla però llarga, i cal aclimatar.

Pic d'Escobes (2.781 m.)

Aresta summital del Pic d'Escobes

Desafiant i esquerp, d'un color fosc antipàtic i amb la silueta serrada es presenta aquest cim situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles. Fem una ruta circular que comença pujant al Port d'Incles, continua vorejant pel nord la cresta de Juclar i puja el Pic de la Pala de Sobre l'Estany. Cal perdre alçada per tornar a pujar al Coll de l'Alba i començar el tram més divertit de grimpada cap al cim de Noè i finalment l'imponent Escobes.

Pic de Tomaset (2.741 m.)

Cresta i pic de Tomaset des del Banyell

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Gorgs Blancs (3.129 m.) per la cresta

Arribant a la punta Lourde Rocheblave

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Pics del Infierno (3.075, 3.083 i 3.079 m.)

Ibones Azules, i darrere els pics del Infierno

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Balaitús (3.144 m.)

Grimpant a la Bretxa de Latour

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Gran Facha (3.005 m.)

Gran Facha

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Pic de Siscaró (2.637 m.) i Cilindre d'Escobes (2.660 m.)

La Sílvia al cim del Cilindre d'Escobes, amb el Pic d'Escobes al fons entre la boira

Al nord-est d'Andorra trobem les muntanyes més escarpades del Principat. Des de la Vall d'Incles enfilem fins al refugi de Siscaró i continuem fins al cim homònim. Avancem per cresta poc aèria fins a vorejar el Cilindre d'Escobes i escalar-lo per la bretxa nord-est. El mal temps no ens deixa continuar cap al Pic d'Escobes, i baixem entre blocs cap als estanys de Juclar, i ja més còmodament fins al punt d'inici.

Pic Abadías (3.271 m.) i pic de la Maladeta (3.308 m.)

Tram de cresta molt aeri

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Pàgines