Alta Muntanya

Pic de Tomaset (2.741 m.)

Cresta i pic de Tomaset des del Banyell

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Gorgs Blancs (3.129 m.) per la cresta

Arribant a la punta Lourde Rocheblave

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Pics del Infierno (3.075, 3.083 i 3.079 m.)

Ibones Azules, i darrere els pics del Infierno

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Balaitús (3.144 m.)

Grimpant a la Bretxa de Latour

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Gran Facha (3.005 m.)

Gran Facha

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Pic de Siscaró (2.637 m.) i Cilindre d'Escobes (2.660 m.)

La Sílvia al cim del Cilindre d'Escobes, amb el Pic d'Escobes al fons entre la boira

Al nord-est d'Andorra trobem les muntanyes més escarpades del Principat. Des de la Vall d'Incles enfilem fins al refugi de Siscaró i continuem fins al cim homònim. Avancem per cresta poc aèria fins a vorejar el Cilindre d'Escobes i escalar-lo per la bretxa nord-est. El mal temps no ens deixa continuar cap al Pic d'Escobes, i baixem entre blocs cap als estanys de Juclar, i ja més còmodament fins al punt d'inici.

Pic Abadías (3.271 m.) i pic de la Maladeta (3.308 m.)

Tram de cresta molt aeri

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Puig Terrers (2.465 m.) i Comabona (2.546 m.)

Pas de Tancalaporta

Sortim ben d'hora des de la Dou del Bastareny, flanquegem la Serra de Monnell i enfilem els fortíssims pendents del Bac de la Muga fins arribar fins al mateix cim del Puig Terrers. Acabem d'arribar al Comabona i iniciem la tornada carenant el Moixeró fins que comencem a baixar per la fondalada del Clot de la Vimboca. Una ruta bonica i solitària, llarga i exigent, per la frontera berguedana del Cadí i el Moixeró.

Ras (4.083 m.) i Timezguida (4.089 m.) pel corredor nord-est

Itinerari d'ascens

Iniciem l'ascens al segon i tercer cims més elevats de la serralada de l'Atles i del Marroc avançant per una ampla vall entre grans parets. Enfilem per una estètica canal que ens portarà directament al cim del Ras per forts pendents de fins a 45º. Avancem amb boira i neu fins assolir el Timezguida en poca estona. Baixem per una altra canal arrodonint una interessant volta.

Pàgines